D’on prové el Carnaval i com l’hem adaptat a Andorra?

D’on prové el Carnaval i com l’hem adaptat a Andorra?

Molts de vosaltres sabreu una part de l’origen del carnaval, però no tots us imaginareu com d’arrelada està aquesta festivitat al Cristianisme.

El Carnaval té els seus orígens en antigues festes paganes, especialment les saturnals romanes i les celebracions en honor de Bacus, el déu del vi.  Amb l’arribada del cristianisme, es va transformar en una festivitat que precedia la Quaresma, un període on els qui ho practiquen cerquen fer més coses bones, resar, ajudar els altres i menjar aliments més bàsics. Però, actualment el Carnaval es caracteritza pel seu ambient de festa, disfresses i revolució dels rols socials. 

El Carnaval està estretament lligat al calendari lunar. També és una celebració que, gastronòmicament parlant, representa la festa de la carn. D’aquí ve la tradició de començar, amb el Dijous Gras, menjant botifarra d’ou, truita i coca de llardons. Així com, s’acaba al cap de set dies, amb l’enterrament de la sardina.

A Andorra, el Carnaval segueix les mateixes tradicions gastronòmiques de Catalunya, però sí que s’ha creat una identitat i cultura pròpia del país.

A moltes parròquies es fan rues, concursos de disfresses i balls. Però el Carnaval d’Andorra destaca per la seva singularitat amb la figura del Judici dels Contrabandistes. Aquesta tradició satírica consisteix en la representació teatral d’un judici popular on es fa broma de personatges coneguts de la societat andorrana i de l’actualitat.

Alhora generalment les parròquies tenen festes molt arrelades, com la tradicional penjada del Carnestoltes, una figura que simbolitza els excessos del Carnaval i que es crema el Dimecres de Cendra per posar fi a les festes i donar pas a la Quaresma. 

Tot i que l’origen del Carnaval és comú a moltes cultures, cada lloc l’ha adaptat a les seves pròpies tradicions, i a Andorra això es veu reflectit en una combinació de rues modernes i elements de la cultura popular pirinenca.

Andorra és jove