Justin Fashanu, el primer (i quasi únic) futbolista que va admetre la seva homosexualitat

Pertànyer a la comunitat LGTBIQ+ i ser esportista professional no és gens fàcil. Molt menys si la professió està en un entorn on tenen la masculinitat per bandera com ho és el futbol. El primer jugador de futbol masculí en dir obertament que era gai i en patir les conseqüències va ser l’anglès Justin Fashanu durant la dècada dels 90. Des d’aquest moment, cada 19 de febrer se celebra el Dia mundial de l’homofòbia en el futbol i, aprofitant l’ocasió, des de l’Andorra és jove explicarem la història del primer jugador a ser sincer i la història de la seva tràgica vida, així com altres casos.

La tràgica vida de Fashanu

Justin Fashanu no ho va tenir gens fàcil des de l’inici. Fill d’un advocat nigerià i amb pares adoptius, el jove va iniciar al món del futbol tenint descendència afroamericana, venint de classe baixa i sent homosexual, tres aspectes que en els anys 80 no eren ben vists. Va començar com a davanter al Norwich, l’equip més proper a la seva ciutat, on es va fer popular gràcies als 35 gols que va poder anotar en 90 partits. L’any 1981 es va convertir en el primer jugador de raça negra on el seu traspàs, cap al Nottingham Forest, es va pagar per més d’un milió de lliures esterlines. En aquell moment, els ‘Tricky Trees’ estaven entrenats per Brian Clough i acabaven de guanyar l’antiga Copa d’Europa.

Arribar a les mans de Clough no va ser la millor opció. Després de diversos enfrontaments entre entrenador i jugador, Fashanu va sortir a l’any següent cap al Southampton i, a partir d’aquí, va començar el festival d’equips: Notts County, Brighton, Manchester City, West Ham, Leyton Orient, tres equips canadencs (Edmonton, Hamilton i Toronto) i Torquay United, fins a acabar al Miramar Rangers la lliga neozelandesa. Tanmateix, durant els seus darrers anys de carrera, el seu nom va aparèixer en tots els mitjans de comunicació per un escàndol sobre la seva sexualitat.

El 22 d’octubre del 1990, el periòdic britànic ‘The Sun’ publicava una portada amb Fashanu en gran i unes lletres gegants on es podia llegir “Estrella futbolística d’un milió de lliures: ‘soc gai'”. Anys més tard, però, es va conèixer que el diari va fer xantatge perquè el davanter fes pública la seva homosexualitat. A partir d’aquí, la seva carrera va caure en picat. El Newcastle el tenia en el punt de mira abans de la revelació, on va fer les proves d’accés, però mai va arribar a debutar amb el club. D’altra banda, el seu germà va dir públicament que no volia que se’l relacionés amb el cognom Fashanu, ja que “la gent es pensarà que soc jo i no el meu germà”.

Després de penjar les botes, el final de la seva vida va ser traumàtic i, a la vegada, tràgic. El britànic es va traslladar als Estats Units, on es va dedicar a entrenar a diversos equips infantils. El 25 de març del 1998, un altre escàndol el va sacsejar després que fos acusat per violar a un nen de 17 anys. Finalment, va ser posat en llibertat per la manca de proves, moment en el qual va tornar a Anglaterra per cercar una mica de pau. No obstant això, el futbolista no va poder superar el trauma i va decidir posar fi a la seva vida el 2 de maig del mateix any, dia en què es va trobar el seu cos penjat en un garatge als afores de Londres al costat d’una nota.

Els successors de Fashanu

Després de l’anunci de Justin Fashanu, han estat molt pocs els homes en declarar la seva homosexualitat. El primer cas després del britànic va ser 21 anys després, el 2011 pel suec Anton Hysén, fill de l’exfutbolista del Liverpool i la Fiorentina, Glenn Hysén, i que s’ha convertit en un referent i defensor de la comunitat.

El 2017, el jugador estatunidenc Robbie Rogers, durant l’anunci de la seva retirada, va escriure a Instagram “vaig decidir que perseguir el meu somni significava sacrificar una part de mi mateix i ocultar la meva sexualitat al món, en comptes d’abraçar-la”. Un any després, el seu compatriota Collin Martín també ho va reconèixer mentre continuava amb la seva carrera al San Diego Loyal de la USL. I, l’any 2019, David Testo es va quedar sense equip després d’anunciar-ho, fet que el va obligar a retirar-se de forma inesperada. “No crec que els equips canadencs estiguin disposats a contractar a un futbolista gai actualment. Per aquest motiu, ja dono la meva carrera professional per acabada”, va comentar mesos després de l’anunci.

Els casos més recents de la dècada inicien l’octubre del 2021, on el lateral dret de l’Adelaide United, Joshua Cavallo, va declarar obertament que és homosexual, rebent una onada de missatges de suport, però que no van estar durant el primer partit que va ser assetjat i va rebre insults per la seva orientació sexual. Un altre cas va ser el de l’anglès Jake Daniels, actualment jugador de la segona categoria de futbol britànic, que va anunciar la seva sexualitat després de fitxar amb el Blackpool el 2022.

Finalment, i pot ser el que és el cas més sonat a hores d’ara, és del txec Jakub Jankto que va revelar per xarxes socials que “com tots els altres, jo també vull viure la meva vida en llibertat, sense pors, sense prejudicis, sense violència, però amb amor”. De fet, sobta que aquest és el cas d’un jugador de primera línia europea, actualment milita a l’Sparta de Praga cedit pel Getafe, que no ha patit cap mena de repercussió per part de l’ambient del futbol.