Makuka: “El meu productor ja m’ha dit que hi ha dos ‘super hits’ i un podria competir a Eurovisió!”

Andorra la Vella.- Makuka, nom artístic de Nicolás Vega, oferirà aquest dijous 12 de setembre a les 21 hores un concert a la plaça del Poble dins el cicle Dijousderock. Parlem amb el jove músic andorrà de disset anys sobre l’origen del grup, l’estètica vuitantera, el seu recent èxit en passar a les semifinals del Sona9 i la possibilitat de participar a Eurovisió.

Aquest dimarts has anat a Barcelona per assajar. Ens pots explicar què esteu preparant i com està anant l’experiència?
Molt bé! Aquests dos dies hem estat assajant amb la banda, formada per grans músics com en Jordi Vericat, Nicolás Vega i Marc Quintillà, que han treballat amb artistes com David Bustamante. Estem preparant alguns temes per tocar a Andorra al Dijousderock i el dia 23 a Barcelona. Farem una versió d”Eloise’ de Tino Casal i també interpretarem un poema musicat titulat ‘Paratge’ pel concert de la Mercè. És un requeriment del concurs Sona9.

Makuka es va crear en homenatge a un professor que, als anys seixanta, va impulsar un programa espacial a Zàmbia per entrenar futurs astronautes. Quan vas decidir que aquest seria el nom del teu projecte?
Aquest professor volia arribar a la Lluna amb uns recursos que no tenia. Fins i tot, volia utilitzar barrils. Semblava un disbarat, però la seva història em va servir d’inspiració. No només m’atreu la idea de fer realitat un somni, sinó que crec que sempre hem de somiar amb alguna cosa.

El teu nou àlbum, ‘Too Much Protagonism’ sona molt bé! Com vas viure el procés de producció?
Ha estat un pas de gegant en la meva carrera, ja que he començat a treballar amb professionals de primer nivell dins del panorama musical espanyol. És un avanç molt important per a mi, ja que estic en ple procés de professionalització.

Els músics que t’acompanyen a la bateria, al baix i a la guitarra han tocat al costat de grans noms de la música. Com els vas conèixer?
Estic molt content que hagin confiat en mi. Els vaig conèixer gràcies a un contacte del meu mànager. Van sorgir diverses casualitats, i finalment vam decidir gravar junts el meu primer àlbum. La veritat és que ha anat molt bé!

En aquest àlbum critiques els governants i una part de la societat. Què et va inspirar a escriure temes com ‘Happy Land’?
Bàsicament, em vaig inspirar en el que diu la mateixa cançó. El món és meravellós i no ens hem de preocupar, segons els polítics. El missatge és similar al de la pel·lícula ‘Joker’, que reflexiona en la pressió de la societat sobre algú que està sent ‘matxacat’ però que ha de continuar somrient a la vida.

Encara ets estudiant però a la vegada estàs triomfant en la música. Com gestiones el temps per seguir amb els estudis i la carrera musical?
Ara tinc 17 anys i estic acabant l’últim any d’estudi a Andorra. Mentrestant, també segueixo formant-me en guitarra clàssica a La Llacuna i preparant el grau superior de música amb l’Enric Barroc. A més, estudio guitarra moderna a l’Escola Relative Music. Vaig ‘a tope’ i no tinc cap dia lliure. Fins i tot, els dissabtes, que podria descansar, els dedico al meu projecte.

T’has sentit sobrepassat per la pressió en algun moment?
No, perquè faig allò que m’agrada. M’apassiona la música i això em motiva cada dia. Si un matí m’aixeco i no penso en la música, és que estic en coma!

Creus que el fet de viure a Andorra t’ha influït com a músic i persona?
Suposo que sí. Les meves cançons reflecteixen el meu dia a dia i allò que visc. Com deia B.B. King a Elvis Presley: “Si una cosa és perillosa de dir, canta-la”.

Descrius el teu repertori com ‘molt boomer’, amb covers de Ramones, Pink Floyd o Rolling Stones. Per què t’atreuen tant aquests clàssics i com hi has arribat?
Simplement m’agrada la seva música. Són bandes enormes, fan bona música i no hi ha més.

Tens una estètica molt marcada, com les teves ulleres taronges dels anys 80. Què et va atraure d’aquest estil visual?
Pel que fa a l’estètica, tant musical com professionalment, intento diferenciar-me de la resta. Andorra està molt bé, però el que vull és anar més enllà. Amb el Sona9 estic començant a fer-ho, i vull que Andorra sigui reconeguda pel que es mereix. M’agradaria veure si algú d’aquí aconsegueix arribar a la final, com ho va fer Lluís Cartes en la primera edició.

Estàs a punt d’actuar al BAM de la Mercè i ets semifinalista del Sona9. Com t’estàs preparant per aquests esdeveniments?
Estic assajant tant com puc i cuidant molt la meva veu. Crec que, sobretot, és essencial comptar amb músics professionals al meu costat.

Quin missatge enviaries als teus fans i als que estan votant al Sona9?
Simplement, que m’escoltin. Jo intento ser humil i no vull que em votin per ser popular o per simpatia, sinó per la meva música.

Acabes de fitxar per TEN PRODUCTIONS i ja estàs treballant en un segon disc. Què ens pots avançar sobre aquest nou projecte?
Els temes ja estan escrits i els he enviat al meu productor a Ten Productions. Ara mateix estem presentant el primer àlbum a discogràfiques i fent promoció, però el meu productor ja m’ha dit que hi ha dos ‘super hits’, i un d’ells podria competir a Eurovisió perfectament!

Voldries afegir alguna cosa més?
M’agradaria convidar la gent al concert d’aquest dijous perquè bàsicament valdrà la pena. Sí, m’agradaria convidar tothom al concert d’aquest dijous. Serà un moment molt especial, un punt d’inflexió per a mi. Valdrà la pena!