L’ambició silenciosa: una nova filosofia entre els joves

Han viscut una pandèmia, la majoria no poden emancipar-se pel preu de l’habitatge i perquè els salaris no són prou alts. Els joves d’entre vint i trenta anys que actualment arriben al mercat laboral han redefinit la manera d’entendre la feina, en anglès aquesta actitud es coneix amb el nom de ‘quiet ambition’, en català s’entén com una ambició silenciosa. Aquesta tendència busca l’equilibri entre la vida professional i personal, prioritza unes condicions laborals justes, la flexibilitat horària, el teletreball i la conciliació de la vida personal.

Els joves asseguren que valoren un entorn laboral que els permeti desenvolupar la seva activitat professional sense sacrificar la qualitat de vida. A diferència de les generacions anteriors, que per assolir l’èxit acceptaven llargues jornades laborals i s’exposaven a alts nivells d’estrès; actualment els joves no estan disposats a fer gaires sacrificis. Entre altres coses, perquè ha augmentat la consciència sobre la importància de la salut mental i el benestar emocional. Evitar el ‘burnout’, és a dir, la síndrome de l’esgotament professional o altres problemes derivats de l’estrès és una prioritat.

A més, sembla que aquesta filosofia de l’ambició silenciosa pot condicionar el funcionament de les empreses, sobretot per captar joves amb potencial. I de fet, algunes companyies internacionals ja han canviat la política d’empresa, ara s’ofereix flexibilitat horària i teletreball per retenir els joves talents. Així mateix, també es percep un canvi de paradigma amb les relacions entre els treballadors, la idea és potenciar un ambient de treball positiu.

I de l’ambició silenciosa en deriva el ‘quiet vacationing’ que és com s’entén el fet de poder viatjar de manera compatible amb la jornada laboral, és a dir, treballar de manera remota des de qualsevol lloc del món, treballar vuit hores i en tancar l’ordinador poder descobrir una nova ciutat. De fet, l’experiència va en la mateixa línia del ‘modus operandi’ dels nòmades digitals, la diferència és que els ‘expats’ s’estableixen en un indret durant una temporada llarga i el concepte de les vacances silencioses és de curta durada.

I encara queda el ‘quiet quitting’, en aquest cas parlaríem d’una actitud de renúncia silenciosa. Tot i que això no és nou, perquè allò de “a mi no em paguen per fer això” ho hem sentit manta vegades, sembla que ara no hi ha cap intenció de fer cap tasca que vagi més enllà de la feina que està estipulada per contacte. Però allò d’assumir noves responsabilitats sense cap retribució, ara s’ha acabat. El que dèiem, un nou canvi de paradigma.