4 descobriments arqueològics que podrien reescriure la història
Sovint, els descobriments arqueològics aporten nous coneixements sobre les civilitzacions antigues, però a vegades les troballes fan trontollar la història com la coneixem fins ara, cosa que demostra que sempre es pot reescriure la història. A continuació us presentem quatre grans descobertes que han obert nous interrogants:
Els Manuscrits del Mar Mort – Descoberts entre 1946 i 1956 a Qumran, al desert de Judea, Israel, aquests textos, que daten del segle III aC al segle I dC, són els manuscrits bíblics més antics que s’han trobat mai escrits sobre la vida i les creences de grups jueus d’aquella època desconeguts fins al moment de la descoberta. Són clau per comprendre el judaisme del Segon Temple i l’origen del cristianisme.
L’Exèrcit de Terracota – És una col·lecció de figures de terracota a mida real que representa les armades de Qin Shi Huang, el primer Emperador de Xina, i es considera una de les troballes arqueològiques més significatives del segle XX. Va ser descobert el 1974 per agricultors que cavaven un pou d’aigua a prop de Xi’an, a la província de Shaanxi, Xina. El conjunt inclou més de 8.000 soldats, 130 carros amb 520 cavalls, i 150 cavalls de cavalleria, tots disposats en formacions de batalla en tres grans fosses. Aquesta descoberta ha permès conèixer millor les pràctiques funeràries, la tecnologia militar i la societat de l’antiga Xina.
Göbekli Tepe – és un antic santuari ubicat a la regió sud-est de Turquia, prop de la ciutat actual de Şanlıurfa. Segons els experts, les estructures més antigues de Göbekli Tepe poden remuntar-se al 10è mil·lenni aC, cosa que voldria dir que fou construït uns 6.000 anys abans que Stonehenge. Es creu que va ser utilitzat per caçadors-recol·lectors preneolítics, que encara no havien desenvolupat l’agricultura o els assentaments permanents que són típics de la posterior era neolítica. El que fa que Göbekli Tepe sigui tan sorprenent és la seva sofisticació i escala: consta de múltiples cercles massius de megalits, alguns dels quals fan sis metres d’alçada i pesen desenes de tones.
Aquestes representacions són excepcionals perquè, en aquell moment de la prehistòria, es creu que els humans no es dedicaven a pràctiques agrícoles, la qual cosa planteja preguntes sobre com i per què aquestes persones van construir estructures tan elaborades. Aquest descobriment també obre la porta a noves preguntes sobre l’organització social, la tecnologia i les creences dels pobles preneolítics, i sobre la difusió de les pràctiques rituals en les primeres societats humanes.
Les piràmides bosnianes – se situen a la localitat de Visoko, a prop de Sarajevo. Han generat controvèrsia des que es van descobrir el 2005 per Semir Osmanagić, que afirma que diverses estructures naturals de la regió eren, de fet, piràmides artificials construïdes per una civilització avançada de fa milers d’anys. La seva teoria suggereix que podrien tenir més de 10.000 anys d’antiguitat, cosa que les faria més antigues que les piràmides d’Egipte.
Ara bé, molts experts consideren que les “piràmides” són formacions naturals conegudes com a “hillspires” (cims en forma de piràmide a causa de processos geològics naturals) i critiquen la manca de metodologies científiques rigoroses en les investigacions dutes a terme per Osmanagić i els seus col·laboradors.