On ha quedat la manifestació del 8M?
Alguns i algunes de vosaltres haureu notat que aquest any no s’ha produït cap manifestació del 8M a Andorra. Però, sabeu per què? La mobilització s’ha traslladat a Barcelona. Dies abans del Dia de la Dona, Acció Feminista explicava en una publicació a X: “A Andorra se’ns nega, a Catalunya se’ns acull”, amb un objectiu més clar que mai: reivindicar l’avortament com un dret garantit.
En una entrevista al Diari de Barcelona, Laia Ferré, presidenta d’Acció Feminista, justificava perquè havien escollit Barcelona i el raonament del desplaçament: “No es tracta que Catalunya exigeixi res al govern andorrà, sinó de fer visible que, gràcies a Catalunya, moltes dones andorranes poden accedir a un dret que el seu propi país els nega”.
En aquesta mateixa entrevista Ferré ha explicat que a Andorra es pretén anar més enllà que fer la despenalització en els tres supòsits bàsics: casos de violació, malformació fetal o risc per a la vida de la dona. L’objectiu final és garantir que qualsevol dona pugui decidir lliurement sobre el seu cos i interrompre l’embaràs si així ho desitja.
Per què és tan complicat despenalitzar l’avortament?
L’article 8.1 de la Constitució d’Andorra estableix que “La persona té dret a la vida i a la integritat física i moral”. Aquesta disposició s’ha interpretat com una prohibició absoluta de l’avortament en qualsevol circumstància, ja que no contempla cap excepció per a la interrupció voluntària de l’embaràs.
Modificar aquest article requeriria la ratificació dels dos coprínceps. El president de la República Francesa, qui ja ha expressat, en alguna visita al Principat, el seu suport a aquesta modificació. Però, què passaria amb el bisbe de la Seu d’Urgell? L’Església catòlica manté una postura fermament contrària a l’avortament, considerant-lo moralment inadmissible, ja que, segons la seva doctrina, la vida humana comença en el moment de la concepció.
Cal tenir en compte que la postura podria variar segons el bisbe, però a curt termini no s’entreveuen canvis.
