Nostàlgia 2000: quines han estat les tendències que han marcat la dècada?

Si hi ha una dècada que ha quedat gravada a la memòria del molts dels joves és la dels 2000. En molts casos, perquè han marcat la infància, però en molts altres, l’adolescència de milers de persones. És per això que, a causa del 25 aniversari de l’inici del segle, hem volgut fer homenatge a la que és una de les dècades més icòniques i nostàlgiques per als joves.

Si es parla dels 2000, s’ha de parlar de la icònica forma de vestir que va caracteritzar a nois i noies de l’època. Cal mencionar, però, que si bé ara es té la percepció que la dècada està dominada pels tops, portar les motxilles per sota de la cintura, els pantalons tres talles més grans o els de tir baix, en cas de les noies, hi havia una clara diferenciació d’estils molt marcada. És a dir, existien els emos, les xonis, els canis, els gòtics, els populars i els ‘nerds’ com a ‘personalitats’ principals dels joves de l’època, tot i que segurament n’hi havia molts més. Pel que fa als infants, els nois portaven samarretes de futbol, les dessuadores ‘El Niño’ i la cresta amb gomina, mentre que les noies anaven amb les trenes de colors de la platja, el serrell de costat, samarretes dels seus ídols del moment (molt influenciades per Disney Channel) i pantalons de campana de molts colors.

Disney Channel i Nickelodeon començaven a donar les seves passes en el món de la televisió infantil amb programes com Hannah Montana, Els Mags de Waverly Place, Lizzie McGuire, ICarly o Drake&Josh, entre altres. També van irrompre amb força les anomenades Disney Channel Original Movies (DCOM), produccions d’on van sortir la mítica trilogia de High School Musical o les dues pel·lícules de Camp Rock.

Amb tot, cal destacar que si t’has criat amb la cultura catalana, segurament et portarà molta més nostàlgia el Club Super3, Bola de Drac, Detectiu Conan, el Mic i el Cinc Segons, la Màgica Do Re Mi, Marsupilami, les Espies de Veritat o els esmorzars amb Doraemon, entre altres moltes sèries que han posat la banda sonora de la televisió catalana durant anys.

La cultura de la televisió s’intercalava amb la dels llibres on regnaven les aventures de Geronimo Stilton amb les pàgines preferides per a tots en aquell moment, en què havies de rascar amb els artells per poder sentir una bona o dolenta olor i evitar que, en cas que fos la segona, se’t quedés impregnat en les ungles. A ell, li va precedir la seva germana, la Lea, la qual també explicava les seves històries amb el seu grup d’amigues. I qui no ha llegit mai ‘Un cas per a tu i la penya dels tigres’? Aquells llibres on, al final, sempre hi havia un codi encriptat a resoldre? Tot un clàssic!

Per als joves, això sí, les sèries es definien per grans joies com Plats Bruts o ‘Física o Química’. També va ser l’inici de ‘realities shows’ com el ‘Diario de Patricia’, ‘Fama, ¡A Bailar!’ o programes com El Gran Dictat. Pel que fa a les pel·lícules, eren molt característiques els clàssics com Matrix, ‘Fast&Furious’, ‘Mean Girls’, Spiderman o Transformers. El que no tenia edats era el DVD portàtil, que entretenia a grans i petits durant els viatges de llarga distància.

També s’ha de parlar dels cromos o patacons, col·loquialment coneguts com a ‘tazos’, de sèries animades com Pokémon, Bakugan o Monster High entre altres. I qui no ha enganxat pòsters de famosos a la paret de la seva habitació després de fer els típics tests que venien a les revistes com la Bravo, la Pop Tiger o la ‘Como tú’?

També s’ha de donar un espai a les noves tecnologies que, als 2000, encara no estaven a l’ordre del dia, però ja començaven a tenir certa importància en la societat. Els telèfons mòbils han estat una de les icones de la dècada amb els Motorola de tapa, els Blackberry o l’anomenat ‘Nokia indestructible’. A més, la primera xarxa social mai creada va ser el Messenger, que el seu so característic de notificacions o quan s’introduïa un emoji fa que molts dels ara nous adults desitgin que torni.

Abans, la música no s’escoltava amb Spotify o Apple Music, era amb un MP3 o MP4 que l’havies d’endollar a l’ordinador per descarregar-te les teves cançons preferides a través d’Ares o E-mule i, sovint, havies d’esperar i deixar la descàrrega en marxa tota la nit per aixecar-te al dia següent i sentir que s’havia baixat tot menys la cançó que volies. Alguns, però van ser fidels al Walkman o Discman (propi dels anys 90) fins que va sortir el primer IPod.

Ja acabant, però no menys important, la Wii, la PlayStation i la Nintendo DS van deixar endarrere tota una generació que va créixer amb la Game Cube, la GameBoy i la Nintendo 64, portant gràfics molt avançats per a l’època i tota una revolució de l’experiència de jugar a videojocs.

Per molt difícil que sigui de creure, la generació dels infants i joves del 2000 tenen una particularitat a part de ser la darrera sense néixer immersa en la tecnologia, sinó que, a causa de la manca de la immediatesa i els nous telèfons intel·ligents, tal com els coneixem avui en dia, els records no s’han guardat en cap dispositiu o està tot integrat en vídeos o fotos, sinó que es mouen per les olors, els sons i les ‘vibes’ que dona una situació concreta que els hi porta directament a la seva infància.