Idees masclistes a Sanremo? La revolta de les artistes italianes després de la 75a edició del festival

Segurament ja has sentit a parlar de Sanremo algun cop, encara que no sàpigues ben bé que és exactament. El Festival de la cançó italiana de Sanremo, més conegut com el Festival de Sanremo o Sanremo, és el concurs anual que se celebra durant la segona setmana del mes de febrer a la ciutat italiana del mateix nom i que va inspirar a Europa a la creació d’Eurovisió. Durant cinc ‘serates’ o nits, uns 30 artistes (el nombre sol variar en funció de l’edició) presenten una cançó la qual defensaran en directe i amb orquestra per guanyar el ‘lleó d’or’ de la música, a més de ser escollida com la millor cançó italiana de l’any. Enguany, s’ha celebrat la 75a edició del mític festival amb certa polèmica.
No és cap misteri que Itàlia té fama de país amb societat masclista i això, malauradament, també traspassa la frontera de la cultura al país de la bota. Tot i que mai s’havia vist una situació així al festival de Sanremo, enguany s’ha posat el focus a la classificació general de la darrera ‘serata’, on cap cançó cantada per una dona solista va passar de la 12a posició a excepció de Giorgia, una de les cantants nacionals més estimades pel públic. En concret, les posicions de les dones solistes han estat: Giorgia, 6a; Elodie, 12a; Noemi, 13a; Sarah Toscano, 17a; Rose Villain, 19a; Joan Thiele, 20a; Francesca Michielin, 21a; Serena Brancale, 24a; Gaia, 26a; Clara, 27a; i Marcela Bella, 29a (ultima).
Això significa que cap dona va poder accedir a la final a cinc, tot i tenir bones propostes musicals i de ‘performance’. Si s’analitzen els guanyadors del 2001 fins al 2025, només cinc dones solistes han pogut guanyar el festival en 25 anys (Elisa el 2001, Alexia el 2003, Emma Marrone el 2012, Arisa el 2014 i Angelina Mango el 2024), mentre que dues ho han fet amb duets o grups (Giò di Tonno & Lola Ponce el 2008 i Måneskin, amb la seva baix Victoria de Angelis, el 2021). De fet, durant molts anys s’ha reivindicat la no presència d’una proposta femenina a la final del programa. Com a tall d’exemple, el guanyador de l’edició del 2023, Marco Mengoni, durant el seu discurs va dedicar la victòria a totes les dones que es van presentar perquè van “portar propostes molt bones que no s’han tingut en compte”.
En aquest sentit, aquest fet va afectar molt les participants que, sent coneixedores de la realitat inclús abans de sortir a cantar, van acabar denunciant la situació a l’especial de diumenge del programa ‘Domenica In’.
Elodie va ser de les primeres a explotar contra la premsa al programa, mencionant que res els anava bé si ho feien elles. “Hem de cantar bé, ser una gran intèrpret, fer tombarelles, fer ‘pole dance’ i no és suficient. És sempre una mica així, però no vull fer-me la víctima, perquè no és una qüestió de victimisme. Són dades objectives, estadístiques” va remarcar. A més, va acabar mencionant que sempre són ignorades i els fa ràbia perquè “no em sembla que siguem inferiors artísticament”.
A més, els periodistes van remarcar que hi havia molta competitivitat entre elles, deixant entreveure que no existeix companyonia. Sobre aquesta qüestió, Gaia va al·legar que la retòrica que les dones són molt competitives “és molt vella”. “Estem totes molt tenses perquè es donen situacions que et fan sentir malament, veure una Giorgia que ha fet història, arribar un cop més en sisena posició no és normal”, va explicar, afegint que Elodie li va trucar després de la ‘serata cover’ per dir-li que havia estat increïble a l’escenari. Altrament, abans de cantar la seva cançó ‘Chiamo Io, Chiami Tu’, la cantant italobrasilera va acabar en llàgrimes davant la pressió i la situació. Qui va recolzar a la seva companya va ser Giorgia, que va dir que les participants estan “molt unides” perquè han entès que “el triomf d’una obra una porta en la indústria per les altres, el triomf d’una és el de totes”.
Per la banda dels artistes masculins, el guanyador d’aquesta edició, Olly va declarar que eren moltes les propostes de dones de les quals ha escoltat molt poc a parlar com Serena Brancale o Joan Thiele. També va voler atorgar-li mèrit a la més jove d’enguany, Sarah Toscano, de 19 anys, que “ha fet exhibicions increïbles”. “Jo he estat en aquest escenari als 21 anys i tenia un terç o un dècim de la confiança que té ella” va incidir.
Tancant aquesta revolta, a l’especial de Sanremo de ‘Domenica In’ es té com a tradició cantar la cançó presentada en ‘playback’ després de respondre les preguntes de la premsa, un acte que generalment se sol respectar. Enguany, però, amb la revolta de les dones, on també es van sumar alguns homes, la gran majoria van acabar ballant i cantant sense el micròfon com Gaia, Clara o Willie Peyote, donant-li la volta al micròfon com Rose Villain o Stash, el cantant de The Kolors, o creant tot un videoclip en directe com Sarah Toscano, Noemi o Olly.