Entre l’ànima i l’algoritme, la creativitat artística en l’era de la intel·ligència artificial
| El ChatGPT o qualsevol altra eina d’intel·ligència artificial (IA) pot crear una cançó en qüestió de segons. “Caminant pel carrer, la nit em crida, el vent em parla, i l’ànima es perd. Tinc una llum que brilla entre les ales, però tot el que vull és trobar la meva veritat”. Aquest vers és un petit fragment d’una cançó que el ChatGPT ha executat, després que se li indiqués que escrivís una cançó en català. La lletra consta de vuit paràgrafs d’uns sis versos cada un, aproximadament. No ha tardat més de 10 segons a fer-la un cop ha rebut l’ordre. La IA canviarà molts aspectes del món actual. Un d’aquests pot ser la creativitat artística. Un dels grans mèrits de l’escriptora J.K. Rowling és haver creat l’univers màgic de Harry Potter amb el poder de la imaginació. Igual que han fet altres escriptors, músics, compositors, pintors, etc. amb les seves obres. L’art recau en això. El que fa especial als artistes és la seva capacitat per crear a través de la seva imaginació o d’experiències viscudes. Però amb el nou paradigma digital, potser aquesta premissa està en perill d’extinció. Per aquest motiu, hem consultat alguns artistes com veuen l’aplicació de la IA a la seva indústria. “En l’àmbit creatiu la IA és bastant previsible i planera, tira de tòpics, fa un refregit de frases sense ànima i sense aportar cap novetat”, explica l’escriptor Iñaki Rubio. L’autor de llibres com ‘Morts, qui us ha mort?’, entre d’altres, també considera que si algú prova d’escriure un exemplar amb aquestes tecnologies el resultat serà “horrible” perquè li mancarà de “personalitat, originalitat i ànima”. A més, agrega que l’obra no tindrà “un estil propi”, un factor imprescindible per qualsevol escriptor, ja que el millor atribut que té un escriptor “són les seves paraules”, afirma el novel·lista. Rubio considera que la IA servirà més per temes acadèmics i educatius. En aquest sentit, assegura que és una eina que funciona millor com a cercador per buscar dades o informació perquè és més “àgil”, però també assevera que cal “verificar” i “contrastar” tot el que es busqui. La cantant Roser Puigbò també es mostra en aquesta línia. “Com a eina de treball no m’ho he plantejat, jo componc vivències i experiències emocionals i personals, no ser si la intel·ligència artificial és capaç de transmetre aquestes emocions”, detalla la compositora. Puigbò esmenta que l’ús de la IA en el cas de la música és “deshumanitzar el procés creatiu” perquè compondre és un factor humà molt lligat als “sentiments” d’una persona. A més, considera que fer música no és només crear la melodia i la lletra, sinó que és tot el procés de creació i experimentació que hi ha al darrere i que una màquina s’encarregui d’elaborar aquest procés “és molt trist” i “perd la gràcia”, comenta la vocalista. De totes maneres, l’artista no descarta que algú utilitzi la tecnologia per produir temes musicals, però Puigbò deixa clar, amb tots els ets i uts, que en el seu cas no ho farà perquè considera que és “trair-se a mi mateixa”. Tant Rubio com Puigbò opinen que la utilització de la IA entre els adolescents pot provocar una possible pèrdua de capacitat creativa artística. “És molt probable, si deixes de fer servir una habilitat, s’atrofia” declara Rubio, que agrega: “Una eina bàsica per a la creativitat és avorrir-se, si no ens avorrim, no hi ha creativitat”. Puigbò també ho creu així. Relata que “si se’m dona una tasca feta, no haig de pensar com fer-la i perdem la creativitat i la part de desenvolupament d’una idea”. |
