Per què en moltes pel·lícules les dones són periodistes o escriptores?

Per què en moltes pel·lícules les dones són  periodistes o escriptores?

En nombroses de les pel·lícules o sèries amb una protagonista femenina, aquesta sol treballar per convertir-se en escriptora o periodista.  Si comencem a analitzar les causes, trobem una combinació de factors històrics, culturals i narratius.

Històricament, la carrera d’escriptores i periodistes ha estat una de les maneres de destacar i expressar l’opinió, de vegades de manera anònima, en una societat on l’accés a determinades feines estava restringit per a les dones. Com a escriptora o periodista, una protagonista femenina té accés a les paraules, l’anàlisi i la investigació, habilitats que sovint s’associen a alguna forma d’intel·ligència emocional i reflexiva, qualitats culturalment associades a les dones. Al mateix temps, la narració sovint associa l’observació acurada i l’empatia amb les dones, qualitats essencials del periodisme i l’escriptura.

Els personatges femenins que són escriptors o periodistes sovint simbolitzen la lluita per ser escoltades. Això es vincula a narracions que exploren temes com l’opressió o el silenciament de les veus femenines, un enfocament habitual a les pel·lícules on les protagonistes busquen desafiar les normes o fins i tot revelar veritats ocultes. Segons explica el periodista, Tomàs Delclós, en una crònica per la Vanguardia, durant l’època del Codi Hays a Hollywood, mostrar dones en ambients laborals com el periodisme era una forma de presentar personatges femenins forts sense transgredir les normes morals de l’època.

Així doncs, tot i que aquestes funcions van començar com a opcions inclusives “segures” per a les dones, avui també poden reflectir avenços en igualtat i drets. Les escriptores i periodistes representen la lluita per la independència professional i personal i són metàfores de la recerca de la veritat i l’autenticitat, que connecten amb els valors socials actuals i ressonen amb el públic modern. Però també cal destacar que encara hi ha una estructura social que vincula les característiques de la compassió i l’atenció amb les dones, característiques associades a una construcció de gènere.

Andorra és jove