Enya Pereira: “Crec que molta gent es podrà sentir identificada amb les cançons”
Ets una jove cantant andorrana que somia a poder arribar a ser una artista, treure les teves cançons i fer concerts. Per casualitat, veus un sorteig a Instagram i ets seleccionada per produir un tema amb una discogràfica espanyola, a qui li acabes agradant i et dona l’oportunitat de gravar el seu primer EP amb ells. A més, el pròxim 25 d’octubre treus el teu primer single amb un dels artistes nacionals amb més repercussió, W’WISE. Sembla extret de novel·la romàntica, però aquesta és la història de la cantant Enya Pereira, qui mai s’hagués pensat haver arribat tan lluny amb només 16 anys.
Fa quant que cantes? Com et vas endinsar al món de la música?
Des de ben petita m’he enamorat del món de la música. Sempre em posava a cantar totes les cançons, però va ser als sis o set anys quan em vaig adonar del que significava per a mi. I va ser quan vaig iniciar amb les classes de cant, les quals em van fer veure que m’anava bé i que ho gaudia i m’encantava.
No va ser fins als 13-14 anys que vaig començar a compondre cançons pròpies, perquè era una manera d’expressar tot el que no deia amb paraules, per veure també com em sentia jo. Cal dir que vaig començar pel meu germà, perquè toca la guitarra i em va ensenyar els típics acords bàsics. Llavors componc amb guitarra, no he fet mai classes, però buscava els acords per internet.
Compons amb algun altre instrument?
Sí, amb el piano també. Ara ho faig més amb guitarra, però vaig començar amb el piano.
En tres paraules, com et definiries com a artista?
La primera és molt clara: sensible. Després, alternativa i… empàtica, perquè he vist que puc escriure inclús de temes que no m’han passat a mi. Em puc arribar a ficar a la pell dels altres, no només com a persona, sinó també com a artista.
He vist que LR Records és una discogràfica independent que fa poc que és al mercat, com va sorgir la idea de firmar amb ells? I la idea de l’EP?
Un dia estava mirant ‘stories’ a Instagram i em va sortir una promoció d’un noi que feia un sorteig per gravar una cançó. Vaig pensar, ‘Ostres, m’apuntaré! I si passa, passa i si no, no passa res’. Casualment, vaig guanyar. El meu productor, José Azul, qui era l’encarregat del sorteig, em va escriure un mes després dient-me que era la guanyadora i que havia de baixar a Tarragona per gravar la cançó, i així ho vaig fer. Em va passar el tema, que em va agradar moltíssim, i va ser aquí quan em va comentar que treballava en una discogràfica de productor. Vaig dir-li que m’interessava, perquè al final em vull dedicar a això. Va ser ell (Azul) qui em va dir que parlaria amb els caps i els hi passaria tant el meu contacte, com la cançó que havíem gravat.
I mesos després… Mira, en un cap de setmana que estava a la platja amb els meus pares i una amiga, ens van trucar per dir-nos que la discogràfica m’havia acceptat, que volia treballar amb mi per un EP.
Són cinc cançons d’amor, veritat?
Sí. No va ser molt difícil l’elecció, perquè ja tinc moltes cançons escrites que mai he tret. Llavors, simplement vaig fer una selecció del que jo volia, que volia dir i transmetre.
Les cançons narren una experiència pròpia?
Doncs sí, les cinc cançons narren una història d’amor que he viscut. S’inicia amb dos temes que tenen un so més trist i melancòlic. La tercera és una mica més alegre, perquè parla sobre les sensacions que experimentes quan estàs enamorat i li segueix una altra balada, que seria la quarta cançó. La darrera parla sobre el tancament d’una etapa. El que vull transmetre amb aquestes cançons és un període que jo he viscut i amb el que crec que molta gent es podrà sentir identificada.
L’EP s’ha descrit com a pop, és l’estil que vols fer?
Com t’he dit, vaig començar amb la guitarra i amb el piano, llavors, m’he guiat per molts artistes pop com, per exemple, Ed Sheeran, Shawn Mendes o Justin Bieber. És la música que he escoltat sempre i la que m’encanta. L’inici del disc sí que és més pop, però l’última cançó potser és més pop-rock, però tampoc m’agradaria centrar-me només en aquest estil. M’agradaria fer-ne diferents i poder adaptar-me a ells. Fer coses noves.
T’ho demano perquè he vist que LR Records ha produït moltes cançons del flamenc, però tu ets de les poques, o la primera, que va pel pop. T’agradaria tocar altres estils molt diferents com l’electrònica o l’urbà?
M’agradaria. El pop no el voldria deixar, perquè crec que és l’estil amb el qual m’expresso millor a l’hora d’escriure. Però sí que és veritat que vull provar estils com el flamenc, que m’agrada molt, i l’urbà també. Ara estic per cançons de gènere on estic més còmoda. Una vegada ja hagi tret algunes, m’agradaria provar.
Pots avançar-nos el títol d’una cançó o de l’EP?
M’encantaria, però no puc (riures).
Quan sortirà el disc?
Ara mateix s’està acabant de gravar el disc. El primer tema sortirà entre finals d’octubre i principis de novembre. I crec que l’EP sencer sortirà a principis del 2025.
Finalment, suposo que encara no tens res tancat de concerts, però hi ha algun lloc que tinguis com a principal objectiu per fer un concert a Andorra o Catalunya?
Una cosa que tinc bastant clara per fer aquí és un concert a La Fada Ignorant. M’agradaria poder fer la presentació del meu EP allà, perquè crec que és un lloc bastant bonic i important a Andorra perquè els artistes puguin presentar-se oficialment. Aquest seria el meu objectiu principal quan tregui el disc, després ja aniré buscant.