Àlbums que sonen com un vespre de tardor sota la boira i les fulles seques
Has sentit mai que les cançons no només es poden associar a emocions, sinó també a estacions de l’any? Doncs sí! Depèn de l’estil, els sons de fons que s’utilitzin, la tonalitat o el conjunt de tots els elements, es pot classificar un disc sencer en funció si sona a primavera, estiu, tardor o hivern. Des de l’Andorra és jove et deixem sis àlbums d’estudi (en anglès, aviat us recomanarem cosetes en català) que et teletransporten a la tardor i són perfectes per escoltar (o descobrir-los) durant els pròxims mesos.
For Emma, Forever Ago – Bon Iver (2008)
No iniciar aquesta llista amb els reis de l’indie-folk es podria considerar un insult cap a l’estil, que està emmarcat en la nostàlgia, i cap a la música en general. ‘For Emma, Forever Ago’ és l’album debut de Bon Iver que s’ambienta en la retirada musical a la cabanya del seu pare del vocalista de la banda, Justin Vernon, en saber que patia mononucleosis i una infecció hepàtica. Encara que es volia centrar en la música, no s’arribaria ni a imaginar l’obra mestra que crearia durant el període.
Flicker – Niall Horan (2017)
L’exintegrant de la banda One Direction tenia una guitarra i un somni: fer de Flicker un dels millors àlbums de tardor del pop anglès. I així ho ha aconseguit. Amb cançons de pop-rock i balades acústiques, Horan ha acabat expressant tot el que sentia en 13 tracks que donaven el tret de sortida a la seva carrera en solitari, i que se senten com una rafega inesperada d’aire fred en el canvi d’estiu a tardor.
Evermore – Taylor Swift (2020)
Si s’ha de parlar de discs temàtics, Taylor Swift no podia quedar fora d’aquesta llista. Una de les reines del pop actual sol relacionar els seus àlbums d’estudi amb estacions de l’any, mesos i sentiments. En aquest cas, ‘Evermore’, disc germà de ‘Folklore’, és tot un viatge per cançons nostàlgiques dins del folk, l’indie pop i el pop-rock que no deixa indiferent a ningú. A més, és el típic disc que t’escoltaries mentre camines sota les fulles seques i el clima humit i boirós. Destaquen ‘Champagne Problems’, ‘No body, no crime’, ‘Marjorie’ i ‘Willow’.
Red (Taylor’s Version) – Taylor Swift (2021)
Finalitzant amb la secció ‘swiftie’, el nou enregistrament de ‘Red’ també havia de ser en aquesta llista. El que es pensava que seria l’àlbum més roquer de Swift, ha acabat sent l’himne ‘for the gays and the girls’ de la tercera estació de l’any. Cançons com ‘State of Grace’, ‘All Too Well (10 minutes version)’ o ‘Come Back… Be Here’ et fan recordar a la teva versió sense pors ni lligams, la teva versió més pura que pot sortir després d’una ruptura amorosa a l’octubre.
Emails I can’t send – Sabrina Carpenter (2022)
Moltíssima gent ho associa amb l’estiu, altres amb la primavera, però després d’escoltar-lo sencer, no hi ha cap dubte que ‘Emails I can’t send’ pertany a l’estació on les temperatures i les fulles cauen a parts iguals. Un disc pop amb un so bastant nostàlgic, característic de Sabrina Carpenter, que, a banda dels temes més moguts (‘Nonsense’, ‘Read your mind’ i ‘Feather’), és perfecte per una tarda de pluja i estudis sota la llum de les espelmes.
Autumn Variations – Ed Sheeran (2023)
El cantautor britànic dels himnes tristos, Ed Sheeran, havia de tenir un disc sencer dedicat a l’època més nostàlgica de l’any. ‘Autumn Variations’ destaca pel seu so folk característic del productor Aaron Dessner, qui també ha produït ‘Evermore’. Catorze cançons on s’expressa la variabilitat dels sentiments que s’experimenten en la tardor.