No és una fake news, durant 56 dies tindrem una segona lluna!

Des d’ahir al vespre, dia 29 de setembre, el nostre planeta té una segona lluna: l’asteroide 2024 PT5 d’aproximadament 11 metres de diàmetre. Va ser descobert pel Sistema d’Última Alerta d’Impacte Terrestre d’Asteroides (ATLAS) el mes d’agost passat i podríem dir que té una mida equiparable a la d’un camió; per això, tot i que orbiti la Terra, no és visible a simple vista.

Aquest asteroide diminut, que probablement forma part del grup d’asteroides Arjuna, se’ns ha anat apropant molt a poc a poc durant els darrers anys. Ara ha quedat atrapat per la gravetat del nostre planeta i ha donat pas a aquesta fase breu, que es preveu que duri 56 dies, en què orbitarà al nostre voltant. D’aquesta manera, a finals de novembre s’expulsarà i seguirà el seu trajecte al voltant del Sol.

Per convertir-se en una minilluna, el 2024 PT5 s’ha hagut d’apropar al nostre planeta prou lentament perquè la Terra hi pugui exercir temporalment una influència gravitatòria més gran que el Sol. A més, el moviment d’aquest asteroide és peculiar perquè la seva trajectòria té una forma de ferradura. Està previst es torni a apropar el gener del 2025 i que, finalment, faci la seva última aparició vint anys més tard, al novembre del 2055.

Cal destacar que no és un fenomen inèdit: el 2022 NX1 es va convertir en una segona lluna el 1981 i el 2022 i està previst que torni el 2051.

L’interès per l’arribada d’aquesta segona Lluna podria estar motivat per la solitud relativa del nostre planeta en comparació amb altres cossos del sistema solar. Mercuri i Venus no tenen cap Lluna, mentre que la Terra només en té una, que ens acompanya des de fa 4.500 milions d’anys. I tot i que eventualment, asteroides com el 2024 PT5 es converteixen temporalment en companys de viatge, el nombre de satèl·lits de la Terra és molt modest en comparació amb planetes com Neptú, amb 14 llunes; Urà, amb 27; o Saturn, amb 147.

Finalment, l’arribada d’aquest asteroide ens ha de servir per recordar que el Sistema Solar és ple d’asteroides i cometes que vaguen errants per la gravetat del Sol i dels planetes. Hem de ser conscients que aquests cossos poden posar en perill la nostra supervivència. Per això s’ha de treballar en la Defensa Planetària, és a dir, cal que es dissenyin estratègies per poder actuar en cas que es confirmés un possible impacte perillós.