Élite o la normalització del consum de drogues
Sexe a les dutxes de l’escola, festa una nit sí i l’altra també i drogues, moltes drogues. Des de l’estrena de la primera temporada, la sèrie Élite no ha estat mai exempta de polèmica. No només per la hipersexualització dels protagonistes que representa que són adolescents, sinó també per la normalitat amb què els personatges fumen marihuana o esnifen una ratlla. Ara bé, encara que el relat s’emmarqui en el terreny de la ficció, tots sabem que aquests personatges poden esdevenir referents per als joves que miren la sèrie i el fet de normalitzar certs hàbits i certes addiccions pot ser contraproduent per als joves.
Per una banda, és cert que el consum de drogues és una realitat en certes esferes, especialment en cercles d’alt poder adquisitiu i, de fet, així són els joves d’Élite: nens amb moltes carències afectives, però que poden tenir el que volem a cop de talonari. Per tant, podríem pensar que els guionistes de la sèrie potser només volen fer un retrat, sense embuts, real i cru dels adolescents de l’alta societat actual. Perquè de fet, a través del consum de drogues, s’introdueixen temes com els problemes de salut mental, la pèrdua de control sobre la pròpia vida, el desgast de les amistats i totes les conseqüències que comporten les addiccions.
Ara bé, tot depèn dels ulls amb què es miri, no tots els joves poden llegir entre línies i prendre consciència dels riscos que comporta el consum de drogues, perquè emmirallar-se amb el luxe i les ganes de viure noves experiències juntament amb la pressió social, pot ser una trampa colossal per sentir-se atret per les drogues.
A Élite les drogues representen el glamur perquè són a l’abast de joves guapos, rics, amb cossos esculpits i socialment ben vistos. El que no t’expliquen és que aquests cossos a l’estil del David de Miquel Àngel són el resultat d’un esforç diari al gimnàs, combinat amb una dieta estricta i un mínim d’hores de son diàries; per tant, són uns cossos incompatibles amb la festa nocturna diària i es mantenen lluny del consum d’alcohol i de les drogues perquè els serien contraproduents.
Els joves a Élite planten cara als adults, fan i desfan perquè creuen que tot es pot comprar amb diners, malgrat que veiem joves terriblement sols, perduts i sense cap lligam afectiu. Ens presenten uns personatges que únicament actuen per pulsions, amb conseqüències nefastes, però que continuen movent-se per pur hedonisme. La figura de l’adult només hi és per poder enderrocar les normes i enfortir una mena de fals heroi adolescent. Hi ha conseqüències, però no hi ha moralina, no hi ha espai per a la reflexió perquè seria incòmode. Sexe, adrenalina, plaer. La roda gira de manera vertiginosa en cada capítol, ara bé no sabem si els joves que es troben en una etapa de màxima vulnerabilitat són capaços de destriar entre la realitat i la ficció.
